TRÀMITS

Tràmits, tràmits, tràmits. Em fot. Em fot que la vida sigui plena de tràmits. Em fot, també, que quelcom, cada cop més, esdevingui un tràmit. Quina època més dolça aquella en la que els tràmits es reduïen a renovar-se el DNI, passar la revisió mèdica, esperar el torn al banc o presentar els papers per a les ajudes estatals. Merda. Ara els tràmits s’anomenen de moltes maneres des de “certificat del nivell B1 d’anglès” –amb les seves corresponents proves-tràmits, les seves soporíferes classes-tràmits i els seus speaking-tràmits amb els companys– fins a, posem un exemple, “tast d’una literatura insípida i absurda que jo i només jo domino perquè vaig fer una tesi”. Merda (dos). Se suposava que el gaudi havia d’ésser ple, constant, diàfan, i no. Per què, al cap i a la fi, és impossible imaginar un món sense tràmits fins i tot quan hom creu que ha assolit l’objectiu final, el lloc a on tots els tràmits anteriors es concentren, prenen sentit i s’esvaeixen? Sé que d’aquí a un temps curt el tràmit durà per nom màster-en-una-cosa-rara-i-complicada-de-dubtós-aprofitament-laboral i després, oposicions i després companys nous i blablabla…

El que realment em fot és que en un context com aquest de patiment continu –car, assolir el certificat del nivell B1 d’anglès s’allarga en el temps més que fer cua al banc– sembla impossible dibuixar un estat de balança positiva quan s’aconsegueix l’objecte últim. Potser serem, d’aquí a uns anys, la generació dels tràmits on un grup de joves ansiosos van sucumbir a la impossibilitat de fer dos passes seguides sense haver-se d’empassar-se un glop de bilis entre una i altra. Quin serà l’índex de suïcidis? Probablement, aquest últim tràmit, el de la mort, sigui l’únic que no aconseguirem alienar del nostre propi cos però, tots els altres… Tens una feina avorrida, però només fins les 18:30h.: tràmit. Tornes a casa però has d’aparcar el cotxe: tràmit. T’agrada la crema de carbassó però t’has de posar amb el tur-mix: tràmit. Has de llegir aquesta merda perquè en el fons som amics: TRÀMIT.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Uncategorized y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a TRÀMITS

  1. Bea dijo:

    Ara que estic fent un “màster-en-una-cosa-rara-i-complicada-de-dubtós-aprofitament-laboral” em sento bastant alleujada després de llegir el teu post.:P Vivim en una societat burocràtica que ens porta enlloc. Al menys em puc expressar aquí sense haver d’omplir formularis. Molt bon post!

  2. Gràcies Bea, amiga. Espero que llegir-ho no hagi estat un tràmit molt feixuc :P!

  3. Laura dijo:

    Parlant de tràmits.. jo demano una instància perquè siguis tu qui m’acompanyis a fer encàrregs la pròxima vegada. Almenys, aquest tipus de tràmit t’agradarà, no?
    I… Everyting will be alright. 🙂

  4. I tant, això està fet! Gràcies pels ànims.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s